Sabeu com ens ho fem?
És molt senzill: amb la quantitat de canals comunicatius que avui dia tenim a disposició no ens cal gaire més que enviar-nos permisos i invitacions per ser membres d’ allò que tenim en comú. Així doncs, els quatre ens podem comunicar des de l’ espai de grup que tenim a l’aula virtual, compartir documents en la secció de “docs” de Google, debatre i enviar avisos per facebook, i si calgués, mails personalitzats! Sense comentar les estones de xat simultani per fer els aclariments i preses de decisions que considerem necessaris…
La veritat és que amb els pactes establerts no tenim massa problema a l’hora de comunicar-nos i sobretot, decidir què cal fer a cada moment. La nostra activitat s’ha accelerat els últims dies i els missatges han sigut freqüents -sobretot els que hem tingut problemes virtuals per desconeixement de la matèria- i s’ha col·laborat activament a resoldre’ls (per això, moltes gràcies!!).
Anem cremant etapes i aviat veurem el fum de la següent…
Fins la propera!
de la Lletra a la Nota 
És cert que als últims dies la feina se’ns accelera i ens hem d’espavilar moltíssim. Tot i així, tots els canals comunicatius que tenim de vegades se’ns queden curts perquè no ens els mirem tots o no hi estem gaire atents.
Et dono la raó, Marina, i en això m’hi incloc. Val a dir, però, que en el meu cas no ha estat per desconeixement del domini de les eines informàtiques com el grup de treball del facebook, sinó per solapament de feina -en el meu cas, entre el màster i la UOC. No obstant, em vaig comprometre a complir amb els acords del grup i així ho faré, per tal d’assolir els objectius marcats. No em justifico en cap moment, només tracto de fer veure les circumstàncies reals.